Els fruits del no-res

Mestre Ekhart (Místic cristià S. XII): "Oh Déu, allibera'm de Déu".

(En una escala menor, j.l., segle XX-XXII): "Literatura, allibera'm de la literatura". Entenent per literatura, o "déu", la convenció, el gènere, l'encarcarament, el concepte mort, la imatge fàcil i acomodatícia, allò previsible (i doncs creat pel jo que espera o creu percebre, i en realitat projecta). És a dir, el sistema, el tòpic, la "dolça presó", el manteniment de l'estructura, la "veritat donada", el paradigma dominant (de pensament, creença, sentiment de vida o el que sigui) dins el qual ens limitem a acomplir el curt espai que ens ha estat donat, no el que hem conquerit. Que la paraula deixi espai per al silenci. Lluminós silenci i lluminosa paraula.

Aplicació taiji:

Versió Lao jià: "Oh, taiji, allibera'm del taiji" Els fruits del no-res.

Versió Yang: Potser fer el taiji fugint, gràcies a a la forma, de cap forma. La tècnica per assolir la manca de forma, el "taiji" (yingyang) harmoniós, etc. Oblidar que fem cap cosa en concret, mentre fem la forma. Ës taiji? És xinès? Moslasuda.

Versió Chen: Taiji... foc. Navegar entre l'arrelament mental de la sensació -encadenadora- marcial, i el foc i la llibertat dels seus moviments.

Versió Sun: En la respiració, en la consciència de peus i dits, de columna, en l'onada d'anar i venir dins la forma... estic fent taiji? Forma? No sé on sóc. Viva la Pepa.

Versió Terrassa: "Però si jo ja estic alliberat, del taiji! Si no practico mai!"

josep lluís